[Intro]
Una lenta llum s’encén quan penso en tu, mare Núria.
[Verse 1]
Núria, llum de la casa, encén la ginesta dels meus passos,
dins les habitacions on els records bateguen com un batec tendre.
En cada finestra, una promesa de refugi i de veu que canta baix en el silenci.
[Chorus]
Llum de la casa, Núria, amor sense fi,
refugi quan la nit s’aprima i el món sembla cruel.
Llum de la casa, Núria, amor constant i clar,
la mà que em cuida encara em guanya cadaclar.
[Verse 2]
En el petit pis, els murmuris de la teva veu són un cobert de calidesa,
la teva ombra és casa quan em perdo, el teus mots com a cuita rialla.
A les nits més fosques, la teva memòria és casa que no s’apaga, que sosté.
[Chorus]
Llum de la casa, Núria, amor sense fi,
refugi quan la nit s’aprima i el món sembla cruel.
Llum de la casa, Núria, amor constant i clar,
la mà que em cuida encara em guanya cadaclar.
[Bridge]
Cada taula buida, cada finestra encenedora, em diu que tornaré,
perquè hi ha una cançó en el sostre que diu: “et protegiré.”
[Verse 3]
Les petjades a l’escala són records que caminen al meu costat,
i el teu nom és la clau del meu cor, l’amor que mai s’acaba.
[Chorus]
Llum de la casa, Núria, amor sense fi,
refugi quan la nit s’aprima i el món sembla cruel.
Llum de la casa, Núria, amor constant i clar,
la mà que em cuida encara em guanya cadaclar.
[Outro]
I quan el temps borri les paraules, resta la teva llum a l’aire, Núria.
[End]
